¿Algun dia s'acaba la culpa materna?

Cada nadó neix amb un pa sota el braç", diu la popular frase, però poc es parla del que porta intrínsecament la maternitat, especialment d'aquest gran sentiment de culpa que s'intensifica en les dones en convertir-nos en mares, en veure sortir del nostre ventre a un ésser completament desconegut, al qual mai hem vist, però que estimem profundament i que depèn absolutament de nosaltres.

Culpabilitat fins per anar a la dutxa i deixar al bebè cinc minuts 'desatès', moltes vegades en una cadira balancí enfront de la dutxa veient-nos mentre ens correm i cantem 'la vaca Lola' en mode repetició, o en el millor dels casos, banyar-nos mentre fa la migdiada en el seu bressol mirant-la a través d'un monitor amb el sabó caient-nos en els ulls.

Per no parlar de la culpa per anar a treballar i deixar-li sota la cura d'una altra persona, un sentiment que continua present encara si es renuncia al treball remunerat per a dedicar-se a cura dels nostres fills mentre se sent que la vida professional es queda atrapada en una de les gavetes dels bolquers.

De tot això i moltes culpes més parlarem i compartirem en aquest espai que volem facilitar.

T'animes?

Adreçat a: Mares que cuiden nadons i criatures.

Organitza: Gramamás. La CIBA, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista.